BALL PARLAT
ORIGENS DEL BALL PARLAT
El Ball de Diables de Sitges és un ball parlat. De fet, a Catalunya són una minoria les colles de foc que representen el ball amb parlaments.
El text del Ball de Diables de Sitges és original de finals del segle XIX, inicis del XX. Aquest text, amb el pas dels anys es va anar perdent o degenerant fins que a la dècada dels 80, la “Colla Vella” va poder recuperar el text original gràcies a que un sitgetà els va publicar en el setmanari l’Eco de Sitges.
El ball es configura com una disputa dialèctica entre Sant Miquel i l’Àngel contra Llucifer, la Diablesa i els diables. En mig de la disputa, els diables intervenen amb els versos (coneguts popularment com a ‘versots’) de caire satíric. Aquests versos fan referència a temes locals o generals d’actualitat. És l’únic aspecte del Ball que varia cada any.
El Ball el formen els següents personatges: Llucifer, Diablesa, Àngel, Sant Miquel, 10 diables, 2 fogalls i els timbalers. Durant la representació del ball, Llucifer, Diablesa, Àngel i Sant Miquel estan estàtics en la seva posició mentre que els diables reciten el seu vers mentre passegen pel passadís que hi ha entre les dues files. Marca l’inici de cada versot una carretilla que tira el diable de torn.
El públic, en cas que el ball es faci a peu de carrer, es situa al voltant de la formació que fan el diables.
Actualment actuem a dos punts de la vila: a l’hort de can falç (on estan les autoritats) i ha l’hospital de Sitges (pels residents i familiars). A tots dos llocs estan oberts al públic.
Gloriós Sant Bartomeu,
que de Sitges n’ets Patró,
feu que les banyes que porto,
no se’m tornin de debò.